Invitació a la responsabilitat i el civisme polític
Quan parlen el nostres
representants als parlaments, als partits, a les institucions i als mitjans de
comunicació, sovint em pareix que esgrimeixen un discurs humiliat, carregat
d’odi, insults i menyspreu que em confon i em dona vergonya.
Massa sovint els homes i les
dones que ens representen utilitzen un llenguatge que difícilment puc entendre que
vaja dirigit a mi ni a cap altre ciutadà amb un mínim d’enteniment i raciocini,
de cap de manera em puc identificar amb el que diuen, ni amb la forma com ho
diuen.
Sempre espere d’un representant
que tinga educació, que siga demòcrata, que practique la tolerància i el
respecte als seus adversaris, que defense amb contundència els objectius i les
idees sense faltar a ningú, que ens parle com a les persones adultes que som i
volem ser, que ens diga les coses de forma clara i senzilla, sense mentires o
mitges veritats, i de forma pausada i serena, sense odi ni ressentiment.
Ens parlen com si fórem
estúpids, amb expressions ximples, malintencionades i carregades de vulgaritat que
pareixen dirigides a mentalitats fanàtiques i gens reflexives.
Resulta trist vore com una gran
part dels nostres representants electes malbaraten el temps, les seues
capacitats personals i el diners de tots en tractar de convèncer-nos que
l’insult, el menyspreu, la confrontació acalorada i la violència verbal tenen
alguna mena de virtut.
Si creuen que este es el camí
correcte estan molt equivocats, apel·lar als nostres impulsos més primitius, a
les nostres emocions més salvatges com l’odi, la ira, l’enveja, la
violència..., no tenen res de virtuós, encara que alguns creguen que pot ser la
manera més ràpida d’arribar a les persones i aconseguir els vots que donen el
poder. Aquests tipus de discursos insulten la intel·ligència humana i la
racionalitat de les persones, son una invitació a l’animal que tots duem dins per
a que ens comportem com a bèsties desproveïdes de raciocini, i pretenen elevar
la visceralitat i l’aborregament a la categoria de virtuts socials.
Hi havia un temps que mirava
els nostres representants com persones carregades de seny, de saviesa i de
responsabilitat, que sabien contindre i modular els seus impulsos més
irracionals i les seues emocions més primitives, en un esforç continuat per
desbrinar el gra de la palla i contribuir a conformar una societat més justa i
desitjable per a tots.
Però bona part dels polítics
han redescobert que defensar les seues idees i propòsits, al·ludint als
impulsos més innobles i primitius, produeix unes descarregues d’adrenalina i
desencadena unes emocions, tan fortes i desbocades, que empenten a cadascú de
nosaltres en particular, i al ramat social en conjunt, a actuar de forma
irreflexiva i poc meditada, a prendre unes decisions radicals i sense matisos
que ens tenen preparades els dissenyadors de les estratègies polítiques, per a
que anem a votar de manera fanàtica, sense pensar, per a que ens decantem per
allò més ximple i fàcil d’entendre encara que ens resulte inconvenient i fins i
tot perjudicial.
Els ciutadans, en democràcia,
tenim la llibertat i el poder d’elegir als nostres representants, però hem
d’estar disposats a exercir la llibertat i el poder de forma meditada i responsable.
No dona igual votar que no votar. No val a deixar-se dur pel desencant i
quedar-se en casa sense votar perquè considerem que tots son iguals, ningú es igual
a ningú. Si no votem el que més ens agrade, votarem a qui menys ens desagrade,
però cal votar. Votar de manera meditada i reflexiva, amb la ment freda, sense
visceralitat, sense fanatismes, sense odi, sense ressentiment.
El fet de votar, tan ximple i
senzill, té molta més importància del que pareix, suposa delegar el nostre
poder individual a les mans d’uns pocs representants que tindran un gran poder
a les seues mans per un període de 4 anys. Hi ha que pensar molt bé a qui votem
i perquè, i votar, encara que no coincidim plenament amb ningun dels partits o
candidats. Està ben clar que de la nostra elecció depenen qüestions tan
importants com el tipus de sanitat que tindrem, l’educació escolar i
universitària dels nostres joves, les pensions dels nostres vells, les
infraestructures, els transports públics, els impostos, les inversions de
l’estat... i tantes altres qüestions que es faran d’una forma o una altra en base
al repartiment de forces que els vots dels ciutadans atorguen als nostres
representants.
Alguns diuen que el fet de que
governen uns o altres és una qüestió de matisos i que no suposen cap gran
diferència en la pràctica. Però hi ha matisos que tenen conseqüències pràctiques
que poden resultar molt beneficioses per a la ciutadania, i altres amb
conseqüències nefastes.
Cal exigir als nostres
representants actuals i futurs que ens tracten com a persones adultes, amb
serietat i respecte, sense mentires ni enganyifes, de manera mesurada, amb
serenitat i educació.
I votar, votar sempre, a més de
fer sentir la nostra veu i donar la nostra opinió en qualsevol altra
circumstància i moment.
Miquel Sentandreu
