VOTAR O NO VOTAR


En qualsevol activitat humana, la valoració dels resultats està més condicionada per les expectatives que teníem prèviament que per el propi resultat en si mateix.

En situacions i circumstàncies molt concretes, en les quals rebem o deixem de rebre un premi, gratificació, recompensa, pagament o sou per una activitat o producte concret, és relativament fàcil de quantificar el que podem esperar, i valorar després si el premi, preu o pagament rebut es juts, insuficient o excessiu.

Quan una persona espera una quantitat 5 en recompensa per una activitat concreta, si rep 10 es trobarà molt ben recompensat, si rep 4 considerarà que no ha complit expectatives i si rep 1 sentirà una gran desmotivació i li resultarà difícil seguir fent el que fa.

Però hi ha situacions i circumstàncies en les quals ens resulta molt difícil quantificar el que podem esperar d’una manera objectiva, i no tenim ferramentes per a mesurar bé si el que rebem es poc, molt o ajustat al que ens meresquem.

Com a ciutadans, massa sovint sentim de manera distorsionada que aportem molt i rebem poc de la societat de la qual formem part.

Si anem a vendre o comprar un llibre, unes taronges, un cotxe, una casa... o ens llogem per fer un treball concret per hores, dies o mesos, tot i que no serà fàcil aconseguir una valoració o preu just, sempre resultarà molt més fàcil que si volem avaluar altres qüestions més subjectives o immaterial com podrien ser: el nivell d’estima i atenció que ens meresquem i rebem, el grau de responsabilitat que tenim i ens reconeixen, la simpatia o antipatia que generem en els demés... Estes últimes estan més lligades al món de les emocions, i les emocions són molt complexes i difícils de reconèixer, identificar, definir i gestionar.

Molt sovint som incapaços de gestionar mínimament les nostres emocions, i els impulsos ens empenten a prendre decisions que si les analitzàrem mínimament, si les passarem pel filtre del pensament i la reflexió, les rebutjaríem abans de posar-les en pràctica i ens evitaríem algunes conseqüències dolentes que ens compliquen l’existència.

A l’hora de votar se’ns amuntonen moltes emocions, sovint contradictòries i molt barrejades entre si, que ens poden produir sensacions i conviccions d’eufòria, desencant, odi, menyspreu, por, inseguretat, apatia, ràbia, vergonya, culpa, tristor, indiferència... i açò fa que moltes persones anem a votar plenes de visceralitat, amb unes expectatives molt superiors al que cabria esperar d’una lectura assossegada i cabal de la realitat social que ens envolta. Altres per contra ni s’acosten a les urnes, perquè el seu nivell de indiferència i desencant és tan gran i les seues expectatives tan poques que no esperen res de ningú. Ninguna d’estes opcions es gens realista, la primera per excés i la segona per defecte, acaben deixant el poder en les mans d’aquells que saben que votem o deixem de votar per impulsos emocionals, sense pensar ni raonar el perquè votem o no votem, sense analitzar perquè votem a uns o altres, sense sospesar la conveniència o perjuí que es pot derivar per a cadascú de nosaltres el fet de decantar-nos per una o una altra opció.

A l’hora de votar cal fer-ho de manera assossegada i serena, sense deixar-se dur per les vísceres, sense eufòria, sense apatia ni desencant, conscients de que és un acte de llibertat que requereix molt poc de temps i esforç per a nosaltres, però que acaba donant un poder molt gran a unes poques persones que decidiran per nosaltres al llarg de 4 anys i prendran decisions que tindran conseqüències series sobre la vida de les persones que els hem votat. Les decisions dels nostres representants tindran repercussions en la nostra vida, fins i tot molts anys després, en successives legislatures, encara que siguen altres els qui governen. Algunes decisions polítiques es poden posar en pràctica en poc de temps, però hauran de passar molts anys per a poder-les corregir encara que resulten dolentes i perjudicials per a la població.

Cal tindre clar que no votem contra ningú, es inútil i pervers, no ens aporta cap benefici personal ni col·lectiu anar a votar amb la intenció de castigar als adversaris, o a aquells que consideràvem afins a nosaltres i ens han decebut al quedar-se lluny de les nostres expectatives. Molt sovint volem castigar a l’adversari o a l’amic imperfecte i acabem prenent decisions en calent que a mig termini acaben perjudicant-nos.

La corrupció és molt dolenta i produeix molta inseguretat, malestar i desencant entre la ciutadania, però en democràcia sempre serà il·legal, sempre hi haurà alguna possibilitat de lluitar contra la corrupció amb la legalitat vigent. Però hi ha decisions polítiques que poden perjudicar-nos més que la corrupció i sempre seran legals, adaptades a la normativa vigent, a les lleis que elaboren els mateixos representants que nosaltres elegim amb el nostre vot. I per això és tan important que els ciutadans votem amb llibertat, de manera responsable i meditada les opcions que considerem més beneficioses per a la ciutadania.

Son els representant polítics que nosaltres triem els qui elaboren i aproven les normes legals, i prenen les decisions legals que tant ens poden beneficiar o perjudicar.

Cal prendre consciència de la importància del vot, del poder que comporta la suma de milions de vots delegats en unes poques mans que condicionaran el futur de la ciutadania. I votar, votar en gelat, de manera reflexiva sospesant bé els pros i contres de les diverses opcions.

 

Miquel Sentandreu