EL CAMPEROL
Vull ser camperol
Miquel Sentandreu
Ni empresari, ni
agricultor, ni llaurador, ni explotador de terres i persones, ni amo de res, ni
esclau de ningú. Sols vull ser camperol, treballar la terra amb les meues mans,
cultivar els meus aliments, viure en llibertat, xafar i besar la terra que em dona
de menjar, llançar la mirada al cel y descobrir l’eternitat sense alçar els peus
de terra.
Les principals ferramentes
del camperol son la seua ment i les seues mans, amb un tros de terra i uns
utensilis bàsics: una aixada, una fals, un ganivet, un rastell, una motxilla de
polvoritzar, podem iniciar-nos en l’apassionant món del cultiu d’aliments a xicoteta
escala.
La professió
d’agricultor és la més noble i digna de ser estimada que conec, però és també
un treball menyspreat i amb poca remuneració econòmica que no té el
reconeixement que es mereix.
La dedicació a la terra
com a professió pot resultar complicada, ruïnosa i plena de disgust, però si ens
dediquem al cultiu de la terra amb mentalitat de camperol, sense pretensions de
rendibilitat econòmica, podem establir una relació amb la terra i els seus productes
que va molt més enllà de lo purament material. Si dediquem regularment una part
del nostre temps a cultivar aliments per al propi consum, a poc a poc anirem
entrant en una nova concepció de la nostra pròpia vida y del món que ens rodeja,
motivat per la incorporació de noves i valuoses referències vitals que la
societat actual ha menyspreat i abandonat per considerar-les inútils i vulgars.
Amb la pràctica de camperol
a xicoteta escala, a temps parcial, a ratets, o com cadascú puga i vulga, establirem
una relació amb la terra, amb el medi i amb el paisatge que ens aportarà noves emocions y sensacions.
Dedicar una part el
nostre temps i el nostre esforç a cultivar la terra i cuidar del nostre entorn,
el primer que ens aporta es la possibilitat de realitzar exercici físic, en un
ambient a l’aire lliure, que enfortirà el nostre cos i ens obrirà la ment a nous
horitzons. El camperol pot realitzar un exercici moderat, mitjanament intens o molt
intens, depén del tipus d’activitat que duguem a terme en cada moment y sobre
tot del ritme que vulguem imprimir a la nostra activitat. Amb un poc d’experiència
coneixerem les reaccions del nostre cos a l’esforç i aquelles postures,
condicions i tècniques que ens afavoreixen més o ens resulten perjudicials, i
perfilarem la nostra dinàmica de treball buscant l’ergonomia i la comoditat en
l’esforç.
Un altre benefici
que aconseguirem de la relació amb la terra mare serà la possibilitat d’entrenar
i enfortir el nostre sistema immunitari al entrar en contacte amb múltiples
agents microbians que estimularan i posaran a prova el nostre sistema defensiu.
La gran quantitat i
varietat d’activitats y cultius diversos que podem realitzar requeriran per la
nostra part un cert exercici mental, de coordinació, programació, planificació,
realització i observació de resultats que ens mantindrà entretinguts i desperts,
amb la ment ocupada i centrada en un present real i objectiu que ens ajudarà a
meditar de manera serena i assossegada cadascun dels nostres actes.
La finalitat de les
activitats del camperol no és l’obtenció de diners sinó la consecució del
menjar, o una part del menjar, en harmonia amb el medi. Amb la pràctica de camperol
autònom a xicoteta escala no salvarem el món, però pot ser que salvem una part
de nosaltres mateixos d’alguns despropòsits com la presa, l’afany de notorietat,
els deliris de grandesa, l’ànsia de riquesa sense límit, l’ansietat, l’angoixa vital... I ens iniciarem
en el cultiu de lo senzill: el silenci, el reconeixement dels xicotets plaers quotidians,
el treball manual, l’observació de la vida, l’austeritat, la serenitat,
l’harmonia amb les persones i l’entorn...
